La necessitat de ser a la Llista

La preocupació per al futur de la sardana és una conversa recurrent entre el sardanisme, una preocupació que ve de lluny i que, malgrat tots els esforços esmerçats i les accions dutes a terme, ha arribat fins al dia d’avui.
Ensems amb aquest neguit, el sardanisme ha buscat infructuosament el reconeixement oficial de la sardana com a Dansa Nacional de Catalunya, fita que va assolir-se parcialment el 2010, quan la sardana fou inscrita com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya ja que la legislació vigent encara no permetia -ni permet- un títol d’aquella transcendència.
A hores d’ara, i després de sotmetre-ho a debat intern, des de la Confederació Sardanista de Catalunya creiem que el reconeixement més alt -i alhora més necessari- és aconseguir la inscripció de la sardana a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, com els castells, les falles del Pirineu o La Patum de Berga.
El canvi mental que significa iniciar aquest procés és important, atès que l’assoliment de la inscripció implica el compromís internacional que allò que s’hi pretén inscriure aporta una suma cultural a la humanitat i, per tant, es desenvoluparan accions i mesures per a salvaguardar-la. És a dir, els sardanistes, conscients de l’alt valor patrimonial que té i que és la sardana pretenem engrandir el pòsit cultural de la humanitat amb els seus valors socials a la vegada que ens responsabilitzem de la seva difusió i durabilitat en el temps. El fet d’estar a la Llista Representativa vol dir que no solament tindrem un reconeixement per a la sardana, sinó que, amb ella, contribuirem al progrés cultural de la humanitat.
Quan aconseguim aquest reconeixement, que es farà pregar però que tinc clar que s’assolirà, veurem com la sardana no solament rebrà la consideració que li pertoca dins la nostra societat sinó que també es projectarà internacionalment més enllà de les nostres fronteres.
El camí és llarg i costós però valdrà la pena arribar al final. Com digué Maragall ‘Tot és camí, tot és drecera si ens dem la mà’. Compto amb vosaltres com a companys del viatge cap a la UNESCO. Hi hem de ser tots, perquè només entre tots ho aconseguirem.


Joaquim Rucabado i Aguilar
President

Anuncis