L’actor Ivan Labanda dóna suport a la candidatura de la Sardana com a en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Anuncis
Els Amics de les Arts amb la #SardanaUnesco
El grup musical Els Amics de les Arts dóna suport a la candidatura de la Sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Els Catarres amb la #SardanaUnesco
El grup musical Els Catarres dóna suport a la candidatura de la Sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Joan Dausà amb la #SardanaUnesco
El cantant, músic i actor Joan Dausà dóna suport a la candidatura de la Sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Andorra rep la proposta formal perquè la sardana sigui Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
El govern d’Andorra ha rebut oficialment la sol·licitud perquè la sardana s’inscrigui a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ha sigut en el marc de la reunió que han mantingut aquest passat dilluns 14 de gener les entitats sardanistes d’Andorra la Vella i Encamp.
Olga Gelavert, ministre de Cultura, Joventut i Esports del govern d’Andorra i Montserrat Planelles, directora general de Cultura d’aquesta institució, han rebut la demanda formal perquè Andorra presenti la candidatura de la sardana. D’aquesta manera s’ha generat un pas molt important per al projecte, ja que ara correspon a l’executiu andorrà aprovar-ne la idoneïtat. La seva resolució ha d’arribar, previsiblement, abans de les eleccions al Consell General previstes per a aquest mes d’abril. Per tant, en un termini màxim de 2 mesos es podria saber la seva decisió, que s’espera que sigui favorable.
Aquest procediment també s’ha seguit a Catalunya, ja que, en plantejar-se com una candidatura internacional, cada comunitat sardanista ha de presentar el projecte al seu govern.
També és una manera de fer visible el suport popular i l’arrelament d’aquest tradició, un element clau per a la UNESCO. En aquest sentit, s’han generat els darrers temps diverses iniciatives per enfortir aquest fet, com ara l’edició d’un disc o la creació d’un logotip per incloure’l a tota la documentació sardanista possible.
El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat vol destacar i mantenir el patrimoni cultural intangible de les diverses cultures d’arreu del món. El concepte va sorgir l’any 1990 i es defineix com “el conjunt de creacions basades en la tradició d’una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d’una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social”.
Fins ara, la UNESCO ha declarat 2 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La 1a va ser la Patum de Berga l’any 2005. La darrera, fins ara, van ser els castells, l’any 2010. Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d’Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011). A més a més, també estan reconegudes amb aquest títol activitats que són comunes a diversos territoris del Mediterrani, com la dieta mediterrània (2010); les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015) i l’art de la pedra seca (2018).
A tall d’exemple, formen part d’aquest reconeixement d’altres manifestacions culturals de la resta del món com el cafè àrab, símbol de generositat d’aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l’epopeia de Görogly de Turkmenistan; el “nongak”, art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d’Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d’Indonèsia; l’equitació tradicional francesa; el flamenc d’Espanya; la cuina tradicional mexicana; el ‘silbo gomero’, el llenguatge xiulat de l’illa de La Gomera de les Illes Canàries d’Espanya; el tango d’Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d’endevinació Ifa de Nigèria; el teatre Kabuki del Japó; el treball de la fusta dels zafimaniry de Madagascar; la creació i el simbolisme de les creus de Lituània o els cants polifònics dels pigmeus aka de l’Àfrica Central de la República Centreafricana.
Ballem per la UNESCO
Aquest diumenge 20 de gener a la plaça del Rei tindrà lloc una ballada de sardanes organitzada per la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona per tal de recollir fons per a la candidatura i visualtizar així el suport del nostre moviment per aquest gran repte il·lusionant. No hi falteu!
Laura Rosel i Pere Mas amb la #SardanaUnesco
Els periodistes Laura Rosel i Pere Mas donen suport a la candidatura de la Sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Estel Solé amb la #SardanaUnesco
L’escriptora i actriu Estel Solé dóna suport a la candidatura de la Sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Abracem la Muralla. Montblanc 2018
Abracem la Muralla.
Sardana al voltant del clos emmurallat de Montblanc.
21 de juliol de 2018 en el marc de Montblanc, Capital de la Sardana 2018.
Gossos amb la #SardanaUnesco
El grup musical Gosssos dóna suport a la candidatura de la Sardana com a en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
